Marató Florencia 2007 - L'arribada

Més imatges de Marató Florencia 2007

Florencia 2007

Introducció

A finals d'aquest mes de Juliol molt il·lusionat vaig emprendre l'aventura de preparar-me per a un objectiu, realitzar una marató.

Val a dir, que per a mi, en aquells moments quedava totalment fora d'abast ja que tot just feia tres mesos que per allò de provar, amb uns companys de feina varem realitzar la primera cursa de la meva vida, la cursa dels bombers. Tot i així la passió va poder més que la raó, i vaig tirar endavant el repte. En aquest blog heu pogut anar seguint l'evolució d'aquesta fita.

Finalment, avui hem gaudit del merescut premi a quatre intensos mesos d'entrenament. A continuació descric l’experiència, per a mi ja irrepetible, de la meva primera marató.

Crònica

Tot el cap de setmana, he anat alternant els nervis pel que podria passar, pel neguit de si me’n sortiré, pel que passarà si la duresa de la prova hem supera, etc amb la tranquil·litat i el goig de gaudir d'una experiència totalment nova per a mi, una experiència possible gràcies a l'esforç dels últims quatre mesos.

Ens hem llevat a les 06:30 AM, de manera que a les 07:00 AM estàvem esmorcant, i a les 07:15 AM ja estàvem en un autocar de sportravel en direcció als guarda-robes de la marató. A les 07:30 AM ja estàvem tot l'equip de victorgo per la zona dels guarda-robes, tots animant-nos els uns als altres i especialment els debutants amb una mena de riure nerviós impossible d'evitar. Ens trèiem la roba, i l'entreguem al guarda-roba, substituint-la per cuidar-nos del fred per una bossa de plàstic, entregada prèviament per l'organització.

A les 08:20 AM ja agafem l'autocar que en 10 minuts breus ens puja apretats com en llaunes de sardina fins al punt de sortida. És una imatge curiosa veure tota aquella munió de gent enfundada en bosses. Hi ha gent per tot arreu escalfant, gent prenent les últimes fotos abans d'iniciar la cursa, alguns fent cua pels lavabos i altres directament aplicant la crida de la natura sota d'un arbre.

En mica en mica a les 09:00 AM, cadascú es va col·locant al calaix que li pertoca, de forma que podrà seguir a la seva llebre corresponent. Aquesta es diferencia dels demés corredors, per la seva disfressa i pels globus que porta per tal que els puguis veure en la distància. Jo hem col·loco al calaix de les 04:00 hores, amb en Pere, la Rocio, la Carme, l'Hugo, i en Jordi.

Els últims retocs, els últims nervis, una mica de vaselina als mugrons i baaaamm comença la cursa a les 09:30 AM.

Al principi hi ha moltíssima gent, i de fet triguem 3 minuts en arribar a passar per sota l'arc de sortida. El primer quilòmetre té una lleugera pujada, i tots anem junts, però en seguida s'inicia un descens de quatre quilometres on aprofito que hem trobo còmode en baixades, i hem separo del grup per avançar intentant no forçar-me. Hi ha tanta gent que moltes estones vaig pel lateral on és pot córrer una mica més fluidament.

En poca estona, ja veig el globus de 03:45 hores, i m'alegro de trobar-me amb en Freddy i en David, dos dels meus ídols ja que tenen molta més experiència que jo en curses i ara s’estan preparant per fer ironman. Tinc molta sort d'haver-me trobat amb ells ja que van passant els quilometres i hem van donant tot de consells, que m'ajuden a no precipitar-me, a mantenir el control, a ingerir el necessari per tirar endavant amb la cursa.

Sobre el quilòmetre 12 una sorpresa inesperada succeeix i hem trobo de cara amb l'Ester i la Miriam que ens estant animant des del públic. Aquest fet per absurd que sembli hem dona una pujada d'energia i no puc evitar de somriure alegrement.

Passem la mitja marató a un temps de 01:50h.

Al cap d'una estona també se’ns suma el Mateo, qui s'està trobant malament i ve de la llebre de les 03:30. Anem una estona tots plegats, però cap al quilòmetre 25, tant en Freddy com en Mateo decideixen de baixar el ritme, no s’estan trobant bé físicament. En David i jo continuem una estona però en l'avituallament del quilòmetre 30, en David decideix aturar-se per fer aigües menors. Intento espera'l, però he agafat un bon ritme i ara seria un error canvia'l.

Si voleu conèixer una mica més en David, us recomano la crònica que va escriure en el seu blog trisidents que comparteix amb uns companys.

Tiro endavant en solitari, i mica en mica ens allunyem de la ciutat, devem ser el quilòmetre 32, i hem poso una mica nerviós ja que és la primera vegada que supero aquesta distància, prenc especial atenció en tots els meus músculs, la coordinació dels moviments, el ritme al respirar, vaja tot el que s'ha m'acut, per tal de mantenir el maquinari del meu cos tant fi com sigui possible.

Aparentment el meu cos, tot i els quilometres acumulats, rutlla prou bé. De tant en tant noto, com algun múscul s'està endurint, i entra en risc de perdre flexibilitat, o almenys aquesta és la percepció que jo en tinc. Cap al quilòmetre 34 o 35 entrem en un parc ampli, amb un recorregut recte envoltat d'arbres, i aprofito per respirar profundament i donar així tant d’oxigen com sigui possible als meus músculs.

Amb el meu mp3 escolto "II dias" de Lucas Masciano, i així aconsegueixo relaxar-me i gaudir de la cursa; hem perdo entre el paisatge que m'envolta i el so de les lletres idíl·licament utòpiques, alliberadores i un xic reaccionaries d'en Lucas.

Tornem a entrar a la ciutat, i el gruix de gent es torna a fer present. Passo el quilòmetre 37, i passo un moment de lapsus on no estic segur quin serà el següent quilòmetre, si el 38 o el 39. Apareix el quilòmetre 38, i cada cop la imatge d'una il·lusió plantejada fa quatre mesos, es fa més i més real.

Vaig controlant el meu ritme per quilòmetre i m'adono que he pujat uns segons. No m'havia adonat però havia baixat el ritme. Enmig de tots aquests pensaments, a la meva esquerra enmig del públic apareix en Joan, qui hem crida i m'anima dient que vaig molt bé. Els crits d'en Joan han estat com una gerra d'aigua freda, que hem desperta i m'accelera. Sense adonar-me tot content, gairebé feliç per totes les emocions que estant succeint, accelero el pas.

Entro al quilòmetre 41, en ritme progressiu, més ràpid que la meva mitjana durant tota la cursa, i allí novament, per tercera vegada, no m'ho puc creure però sento els crits de l'Ester, m'acosto a ella i per una mil·lèsima de segon ens xoquem les mans mentrestant ella enmig d'un atac de romanticisme hem crida que m'estima.

Vaig totalment embogit i ja he superat totes les meves expectatives, apreto a ritme de sprint, i no puc evitar aixecar els braços en símbol de victòria al passar per sota l'arc de l'arribada.

Algunes de les fotos de l'event, les podeu trobar a la pàgina web de la marató, poseu el vostre número de dorsal i l'event firenze marathon 2007 i us podreu veure vosaltres mateixos al llarg dels diferents quilometres. El meu ha estat el 3716.

Els moments després

M'aturo i les cames hem fan figa, hem tremolen, i els músculs se m'endureixen. Estic emocionat, alegre, commocionat, alienat, superat intentant assimilar tot el que passa al meu voltant. He finalitzat la meva primera marató.

Hem faciliten una manta tèrmica, i hem trobo defallit. Intento estirar les cames sense èxit. Vaig ingerint el que hem van facilitant. M'entreguen la medalla, que entreguen a tots els que finalitzen la marató i sense voler-ho evitar hem deixo emportar per l'alegria i l'orgull.

Hem trobo amb l'Ester, m'abraço a ella, una estona llarga, content, compartint, en silenci.

Anem cap al guarda-roba i ens anem trobant amb la gent, tots compartim abraçades, comentaris, somriures.

Ha estat un increïble grup humà, que tot i no coneixe'ns en profunditat hem compartit el camí cap una fita comú.

Des d'aquí una abraçada a tots plegats JaviFestina, Angel, Maxi, David, Freddy, Miguel, Kike, Rafa, Mateo, Javi Pobla, Hugo, Jordi Babot, Jordi Perelló, Carlos, Marc Obrado, Carme, Enric, Rocio, Eduard, Pere, Montse, Joan, Marc Girona, JoanLluis, i a tota la resta de l'equip amb qui per falta de temps no ens hem pogut conèixer.

una especial menció a la gent de Berlín amb qui vem compartir gran part del nostre entrenament, sobretot a en Josep i la Rosa.

per sobre de totes les maratons, a l'amistat d'en Pere Mas, amb qui any darrere any, tinc la sort d'anar compartint trocets de vida.

als profes que ens han ajudat amb les seves indicacions: Huete, Encarda, Pulido, Natalia

i a l'organitzador de tot plegat en Víctor.

Un últim apunt, agrair en Joan i la Sonia de Sportravel, la seva fantàstica organització del viatge, que ens ha permés oblidar-nos de tota la logística existent i poder concentrar-nos en la cursa.

Últim entrenament tots plegats

Aquest matí hem portat a terme l'últim entrenament de llarga tirada abans de la marató, ja estem a la recta final !!!

Tal i com es pot veure a la foto, a jutjar per la roba, feia un fred de nassos.

Hem fet 18km's, jo personalment:

• temps 01:27:12 hh:mm:ss
• HR avg 165 bpm 85%
• HR max 171 bpm 92%
• Calories 994 kcal

Després hem fet com no podia faltar un aperitiu, acompanyat d'una fantàstica pizza portada de la pobla de segur, gentilesa d'un dels cracks, el Javi. Des d'aquí moltes gràcies t'ho has currat !!! ;-)

A la foto, l'Eduard a punt de fer els honors.

I ara a prendre'ns amb calma aquesta setmaneta i a gaudir el màxim possible el pròxim Diumenge !!! ^_^

Mitja Castellbisbal

Aquest matí amb el grup Víctor Go, hem anat a fer l'últim entrenament dur abans de la fita final, la marató de Florència.

L'entrenament era realitzar la mitja marató de Castellbisbal.

Ha estat d'allò més bé, no estava massificat diria que érem un 700 o 800 corredors; l'organització molt amable i molt disposada en tot moment; el recorregut no era gens avorrit, l'hem iniciat pels carrers del poble, i en mica en mica, cap al quilometre 7 hem deixat la població enrere i hem tirat per carreteres secundaries gairebé tot de pujada fins al quilometre 15, on tot l'ascens s'ha convertit en un descens trepidant !!

Per cert, tenint en mira la marató aproximadament en el quilometre 12 m'he pres un gel, que he assimilat perfectament.

Si voleu veure algunes fotografies de l'event podeu visitar: galeria fotogràfica castellbisbal 2007

Després de la mitja del mediterrani que vaig fer en un recorregut tot pla un temps de 01:41:03, avui amb un itinerari tant corb he fet un temps de 01:43:02, estic super content !! :-)

Tot i que les sensacions han estat molt bones totes l'estona, les meves pulsacions estaven pels núvols, vull pensar que la meva màxima real està més amunt de 186 bpm, sinó n'hi ha per pensar-s'ho

HRmax 184 bpm 99%
HRavg 174 bpm 94%

S'ha de dir que l'arribada ha estat a l'alçada de les circumstàncies, l'organització i tots els col.laboradors, ens han obsequiat amb beguda, un fantàstic entrepà de botifarra, i el més increïble amb un pernil i una ampolla de vi !!! ^_^

Sensor de peu

Aquesta setmana no he pogut complir massa bé amb els entrenaments, a més ahir teníem una tirada de 110 minuts que hem vaig veure obligat a avortar.

Us explico, el Dijous vam portar a terme un entrenament molt intens d'intervals, molt divertit ja que per sort ho vaig poder fer acompanyat d'en Pere, però la veritat és que gairebé trec el fetge per la boca ;-)

El cas és que ahir Divendres pel matí al llevarme, hem feia molt de mal "l'empeine" del peu, fins al punt que al anar a començar l'entrenament i cordarme les sabatilles, anava tant coix, que hem vaig veure obligat a abandonar.

Estava molt desanimat, ja que vaig començar a pensar que podia ser tendinitis, o qualsevol tipus de lesió que fins i tot podia posar en perill la marató :-(

El cas és que mirant una mica per internet, i mirant casos similars, vaig veure que hi havia gent que li havia passat exactament el mateix i deien que la causa per sort no era una tendinitis, ni res greu, sinó simplement una irritació i fins i tot inflamació de la part superior del peu "l'empeine", causada per la rigidez del sensor de peu !!!!!! :-o

I per sort sembla que així és, ahir hem vaig posar una mica de gel, i una mica de voltaren i avui ja m'he llevat al 100% !!! :-)

Sense ànims de fer mala premsa, del sensor de peu dels polar, però si que val la pena anar-lo canviant de peu ;-)

32 km's !!!!

bé, aquest matí com ja va sent habitual els últims caps de setmana m'he llevat a les 06:45 AM per anar a entrenar :-o aquest cop, el lloc escollit ha estat la ja ben coneguda, carretera de les aigües.

Ens hem ajuntat el Pere, en Jordi, i els dos super cracks Javi i Quique.

avui ha estat un dia especial, ja que novament he sobrepassat la meva distància recorreguda, passant de la recent 28km a 32 km's !!! hi ha molta gent que fa maratons, ironman's, etc, però per a mi ha estat tota una fita :-)

Hem sembla que pel Pere, també era la primera vegada en recórrer aquesta distància, des d'aquí moltes felicitats !!! :-)

en contra del que havíem decidit al principi (9+9+7+7 incloent desnivells, etc) finalment gràcies a l'aportació intel.ligent d'en Javi, hem optat per anar del pla dels maduixers a l'inici del pont de fusta aprop del pla dels xiprers, d'aquesta manera els comptes han sortit rodons 8km's x 4, i tot el recorregut pla.

Estic molt content amb el resultat:

distància 32km's
temps 02:46:21 hh:mm:ss
heart rate avg 159 bpm 85%
hert rate max 169 bpm 91%

tot i que he intentat portar un ritme progressiu, de menys a més, no m'he n'he ensortit massa bé, i cap els últims 4km's he abaixat una mica el ritme.

Les sensacions han estat bones, tot i que els últims quilometres, els músculs s'endurien, i hem feien perdre elasticitat, amb el que la mida de la petjada cada cop era inferior, ...

de ritme mitjà el quilometre he portat 05:10 mm:ss

potser m'hauré de plantejar el dia de la marató baixar a 05:20 / 05:30 tota l'estona ¿?
encara ho tinc que rumiar i parlar amb en Víctor, ...

Conclusió resultat, hi ha molts punts a millorar però estic MOLT CONTENT !! :-) MOTIVACIÓ A TOPE !!!

Molts ànims i felicitats per tots els GO's que han fet l'entrenament d'avui !!

nerviós

si, ja ho se, és passada la mitjanit i hauria d'estar dormint, però estic d'allò més nerviós.

Demà tenim, el que potser podria ser l'entrenament més important abans de la marató. L'objectiu és córrer 32km's a un ritme progressiu de menys a més.

Serà el primer cop, si m'en surto, que correré una distància tant llarga.

El lloc escollit és la carretera de les aigües hi anirem amb el Pere, i potser algun company més. El plantejament és sortir del pla dels maduixers, anar fins la plaça mireia (9km) i tornar (9km), acte seguit tornar direcció la plaça mireia però únicament fins al km 7 i tornar (7km).

9+9+7+7 = 32 km's !!

Ja us explicaré com ha anat !